Per uns JJOO blancs i purs

Estem davant, un altre cop, de tenir uns JJOO d'hivern a Catalunya, més bé, a La Cerdanya i l'Alt Urgell. Ho impulsa la Gen/cat i s'ho mira amb recança l'ajuntament de Barcelona.

Nosaltres estem, de totes totes, a favor dels JJOO a Cat, sempre que es facin bé. Això vol dir que estem a favor d'unes olimpiades blanques sense especulació, sense negocis, amb l'esport per davant de la burbulla inmobiliària.

Recordem que els amics de Jordi Pujol i de CiU es van posar les botes quan es va obrir el túnel del Cadí, cosa que va permetre envaïr prats i pastures per posar xalets de luxe que només s'omplen alguns caps de setmana, 15 dies a l'agost i uns quants més per les festes de nadal.

Sí, estem a favor dels JJOO si qui els organitzen son gent de bé, allunyats d'nteressos personals i que pactin amb els hotelers de la zona unes condicions dignes de ser asumides pels esportistes més pobres...

Es a dir, no volem especulació, però sí uns JJOO d'hivern que impulsin La Cerdanya i l'Alt Urgell i que mirin amb bons ulls la possible col·laboració de la veïna Alta Cerdanya, de França.

Aixi si.

¿Skiar és cosa de burgesos?

Ara que tothom està encerant els skis i/o reservant hotels, o mirant els preus dels forfets (carísims), ens plantegem si això d'skiar és popular o només per a gent podenta, o gent que fa molts sacrificis per poder anar a la neu.

Veiem, un cap de setmana a La Molina o Andorra per a 4 persones pot sortir per entre 600 i 1200 euros. Si sumem hotels (50 € per persona com a mínim), els forfets (posem-li 30€ cada un), els menjars i els viatges... si, resulta que això d'esquiar és cosa de burgesos.

A França també, però squien d'una altra manera: les estacions son -moltes- municipals (més econòmiques); a la gent no li fa res portar-se el dinar de casa (a les estacions hi ha zona de picnics); hi ha més apartaments de lloguer... en resum, no és barat peró sí més económic que a aquesta banda de la frontera.

Recomanacions per anar a skiar de manera més económica: portat el menjar; compra material d'esqui de segona ma; porta roba que no sigui de marca; ves a skiar on tingui forfets econòmics (França per exemple) i prova l'ski nòrdic, que és més saludable, no tan "pijo" ¡i més tranquil!

La GenCat té projectes per l'esquí de fons

Ara cal que els ajuntaments i la gent pressionin per fer-los realitat

La Federació d'Esports d'Hivern de Catalunya acaba d'entrevistar a Xavier Civit, coordinador d'activitats de muntanya dels Ferrocarrils Catalans. El bon home diu que tenen projectes per a les estacions d'esquí de fons nostres. De moment els diners se'ls emporten les d'alpí, ¿ara ens toca a nosaltres?

Diu el tal Civit que amb 500.000 euros, totes les estacions d'esquí nòrdic tindrien innivació artificial i, diem nosaltres, alguna pista o estadi d'un o dos quilòmetres . !Podríem esquiar fins i tot de nit, com a Masella ¡

Ara cal trobar els diners, esclar. La mare dels ous ¡

És ben cert que les estacions alpines de Catalunya se salven pels canons de neu, que la GenCat ha promocionat a La Molina, Núria, Port del Compte, Espot... ¿i perquè no a Sant Joan de L'erm o a Llés?

Convindria que els ajuntaments amb estacions de fons fessin un lobby per presionar a la GenCat i intentar que la banca -la Banca- adelantés els diners. El territori ho agrairà...

¿S'atreviràn els alcaldes i els diputats provincials?

Nosaltres, el poble, si.

El Mundo de Los Pirineos i el Parc Natural: una visió massa idílica

Efectivament, la revista EL MUNDO DE LOS PIRINEOS ha lloat excessivament el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el parc de casa nostra.   La revista, gairebé excel·lent, ha fet un número especial a la tardor del 2014 en el que explica com és el parc, parla amb alguns dirigents, però no contrasta amb els afectats i beneficiats i perjudicats el què diuen els “mandos”.
Es tracta d’un gran error periodístic: no contrastar significa que estàs en mans del que et diu el primer que passa. ¿I què passa per a que li dediquem a EL MUNDO aquest editorial?, doncs que s’ha deixat coses al tinter, o el que és el mateix, no diu tota la veritat sobre el Parc.
Per exemple, no diu que el Parc Natural de l’Alt Pirineu està traçat per uns buròcrates que van posar límits, portes, al camp quan van decidir que l’estació d‘esquí de Portainé  quedés fora dels límits protegits. D’aquesta manera el gran espai de galls fers del macis de l’Orri està en perill pels esquiadors de pista, les màquines, les motos, els fums dels motors de dièsel, el gran aparcament de l’hotel, l’hotel... I en canvi, el Parc no deixa passar esquiadors de fons des del Raset fins a la mateixa estació, al prohibir el pas d’una màquina ratrac, super silenciosa, un cop cada quinze dies per traçar pistes.
A més, el Parc no parla ni dialoga amb els veïns pel que fa a les inversions. A la zona de l’Alt Urgell ha arranjat algunes pistes, però hi ha d’algunes principals –com la que va des de la Baseta fins a Portainè- que són una autèntica pista per el París-Dakar.
Tampoc crea llocs de treball. Ni a l’estació ni al punt d’informació situat a Montferrer. Cal dir que ha concedit un ajut per posar un ajudant de guarda informatiu a la Baseta, però només per unes setmanes.
¿Perquè el Parc Natural no crea una bona entrada des de l’Alt Urgell amb punts oberts sempre, amb indicacions, amb panells cridaners, amb prou informació, contractant habitants de la Vall de Castellbò que saben on estan els animals, la flora... el paisatge, les pistes bones per eskiar o fer raquetes...?
Tot això o silencia la revista EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, però no pas nosaltres, la petiteta web de Telepirineus.cat.

Seria millor que aquesta bona revista hagués parlat abans amb l'ajuntament de Montferrer-Castellbò i per supost, amb nosaltres.

Manel López, editor

la teva opinió

Resposta de EL MUNDO DE LOS PIRINEOS

Acordionistes d'arreu fan un gran concert a Castellbò

Santacreu.- Els acordionistes més importants del moment, o una bona part d'ells, procedents de tota Europa han vingut a Castellbò al gran concert anual que es fa a la nostra vila. L'amic Blasco és qui ho organitza. Veieu un reportatge.

Dinar dels caçadors de Santa Creu, celebrant la temporada

Santa Creu.- La colla del Joan Rabasa, la dels caçadors de Santa Creu, han cel·lebrat el final de temporada amb gresca, bon ambient, humor i moltes captures. Aki vos presentem el vídeo del famós camarògraf LAZARO.

Intensa activitat cultural de l'ajuntament de Montferrer i Castellbò

L'ajuntament de Montferrer i Castellbò ha organitzat dos tallers sobre temes sanitaris. Veieu les convocatòries d'aquesta tan interessant proposta municipal.

El dinar de caçadors de Santa Creu el 2015

video Lázaro Rodrigo

Un dia de cacera amb la colla de Santacreu de castellbò

Municipals 2011

Jordi Calvet, el nou alcalde de Montferrer i Castellbò

Ramon Fierro passa a ser regidor

Antoni Navinés segueix d'alcalde de la Vall de Castellbò

Com es va crear l'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm: parla Manolo Unzeta

(en castellà, tal com ens l'envíen)

Resposta de El mundo de Los Pirineos al nostre Editorial


Sí, el monográfico de El mundo de los Pirineos dedicado al parque natural de l’Alt Pirineu arroja una visión idílica del lugar. Es la misma visión que han destilado los monográficos que hemos realizado a lo largo de los dos últimos años: Andorra, Bielsa, Val d’Aran, Cap de Creus, Baztan... Fotografías cuidadas, imágenes bellas, descripciones que buscan reflejar la belleza. Nos declaramos culpables. Pero no lo hacemos así porque queramos ocultar realidades latentes, problemas, desencuentros... ni que no contrastemos nuestras informaciones. No significa que la revista El mundo de los Pirineos silencie los problemas y que no sea sensible a ese tipo de temas. Si bien no somos una revista-denuncia, siempre hemos recogido la voz de los perjudicados y afectados por problemas o desencuentros en las secciones y maneras adecuadas. 
 Estos números monográficos, como el realizado sobre el parque natural de l’Alt Pirineu, son ventanas abiertas a lugares destacados de la cordillera, enclaves a los que recomendamos a nuestros lectores que se acerquen, lugares de los que aportamos la información práctica necesaria para planificar una escapada cultural, una salida montañera, o para disfrutar de entornos naturales únicos. En definitiva, nacieron con vocación de convertirse en pequeñas guías viajeras, y con ese empeño hemos trabajado para crear cuadernos de viaje con los que descubrir el territorio.

Argiñe Areitio
Directora
El mundo de los Pirineos

 

La Cerdanya francesa, ¿"pla B" als JJOO d'hivern de Barcelona?

Font Romeu i el Capcir podríen salvar un mal any de neu

Barcelona (por Manel López).-- Vam assistir a la presentació de les Neus Catalanes, zona francesa, i obtinguerem una exclusiva: La Catalunya Nord explorarà camins per oferir-se a Barcelona com a "Pla B" per als JJOO d'hivern del 2026 o 2030.

No és oficial encara, però al sud de França consideren com una benedicció que es facin els jocs olímpics tan a prop de Font Romeu i el Capcir. "Segur que n'obtenim beneficis", ens va dir un portantveu encara amb la boca petita.

Si fallés la neu a La Molina o Masella -o a les futures pistes nòrdiques del Pla de les Bruixes o de Sant Joan de L'Erm o Tuixent o Llés- allí estarien les pistes de la Cerdanya francesa i del Capcir. Es una bona idea, una bona oferta... Encara que caldria que la candidatura catalana hauria de presentar un pla al COI (Comité Olimpíc Internacional) en que constés aquesta possibilitat. ¡Tot abans de quedar-se sense alternatives en cas de massa bon temps a la Cerdanya sud!.

La presentació anual de les Neus Franceses va acollir molts periodistes que van poder satisfer el seus anhels informatius tot analitzant els diferents dossiers lliurats per les direrents estacions d'esquí d'aquella zona veina.

La Brama al Boumort, com anar i què fer

Per Manel López i Salvador Ulldemolins (fotos).- Hem anat a sentir i veure la Brama al Boumort, Un any més. ¿Com anar-hi?, doncs fins a Taús i agafant una pista forestal, en bastant bon estat, que ens porta al mig del bosc. Cap al final, a uns 8 quilòmetres, trobarem el refugi de Cuberes, on dormirem i menjarem.

Mentre tant, cal fer temps ja que la brama dels cèrvols comença cap el tard. A partir de les 5 de la tarda començarem a sentir bramar als cèrvids. Una mena de gran soroll que ens envoltarà fins que es faci fosc. Mentretant anireu veient animals que saltaran davant del vostre cotxe o mentre camineu pel bosc, tenint cura de no perdres.

Es pot passar tot un dia, o fer una estada de dos dies dormint al refugi. Es tracta d'un viatget meravellós que el pot fer qualsevol que tingui un 4x4 o un cotxe una mica alt.

Montferrer i Castellbò segueix impulsant projectes

Santa Creu de Castellbò.- Cal prendre nota dels esforços de l'ajuntament de Montferrer i Castellbò per mantenir viva la flama de la participació i la creació i impuls de nous projectes. Al llarg d'aquests darrers mesos s'han impulsat projectes con ara l'acompanyament escolar, les colònies d'estiu, la neteja de carrers dels pobles, la setmana de la mobilitat i tallers de natura.

A més, a Santa Creu s'ha actuat amb seny instal·lant tanques protectores dels abocadors de la brosa i també s'han fet algunes intervencions puntals, esperant la renovació de les baranes. Alguns veïns ham realitzat treballs per millorar la fesomia de l'indret amb gran encert.

Aquest és un municipi molt extens, dels més grans de Catalunya, i amb escassos recursos, però on s'intenta mantenir uns nivells de qualitat cívica més que notables.

Fa pocs anys la gent es queixava dels talls de llum, de les carreteres, de la recollida de brosa... i ara tot això sembla solucionat. Fins i tot quan cauen grans nevades la Vall pateix una mínima part que abans. Lògicament encara hi ha moltes coses a arrenjar, però sembla que anem pel bon camí.

Ara tenim pel davant la renovació del contracte del Refugi de Sant Joan de l'Erm. Seria desitjable que la contracta quedés en mans de gent de la vall.

 

Riberach, un lloc on gaudir de la gastronomia, la història i el paisatge

Prop de la frontera trobem un indret per descobrir...

Catalunya Nord (Per Jaume Castell).- Avui us parlarem d'un racò magnífic prop de la frontera a Catalunya. Vinyes, gastronomia, paisatge, història...

Belestà, l'inici de tot
Bélesta de la Frontera, entre les Corberes i el Pirineu, és un petit poblet de 230 habitants, situat a l’antiga línea fronterera entre els regnes d’Aragó i França, i que va mantenir el seu status de fronterer entre el 1258, amb el Tractat de Corbeil, fins a 1659, en que el malhaurat Tractat dels Pirineus va posar fí a les hostilitats franco-espanyoles. (segueix llegint sobre Riberach...)

Canigó, un indret meravellós de la Catalunya Nord

(Video facilitat pel turisme regional)

Per Jaume Castell

Jo sóc el Drac que uneix la terra i el cel

La catalanitat té molts cors. Peró si haguéssim d’escollir-ne només un, aquest seria probablement el Canigó. Tot ell. No només el cim. Tot el massís, amb el seu entorn. El Canigó és el bressol de la catalanitat i conserva les arrels d’aquesta catalanitat de la qual els seus habitants se’n senten orgullosos. Cal recordar que abans de les guerres i els tractats entre castellans i francesos, aquesta regió vivia tranquil·la a refugi de les quatre barres catalanes, amb la seva cultura i les seves tradicions, igual que els seus veïns occitans. (segueix llegint...)

Skiata 2018, una gran temporada als nostres pirineus

Les estacions s'han fet riques sense millorar gaire els serveis

Santacreu de Castellbò (per Manuel López). Per fi hem tingut una temporada plena d'esquí tant al fons com a l'alpí. Totes les estacions s'han fet d'or, els hotels han omplert les seves habitacions i els restaurants han fet el gran negoci.

Però, ¿han millorat els serveis?NO ¡

A les estacions la restauració ha estat funesta (saltitxes, frankfurts, molt kepchup...) i qui portava el seu menjar se l'ha hagut de menjar a les escales pq les estacions no tenen gaires sales per fer pícnic (pique nique en gavatxo).

Per això ara caldria que la GenCat reunís als empresaris del sector per fer autocrítica del que no s'ha fet i es podria fer de cara a la futura temporada: millorar serveis, més qualitat a les pistes i als establiments hotelers, millor informació... i les idees que es puguin importar d'Europa.

¿Baqueira-Beret,  un barri de Madrid?...
que potser és castigat pels catalans

A Espanya l'interessa la independència de la Vall d'Aran

Santacreu de Castellbò (per Manuel López)
La Vall d'Aran és una vall magnífica dels Pirineus, ben connectada amb França i no tant bé amb el sud, amb la península. Arribar des de Barcelona és tot un episodi lamentable ja que les carreteres alteren bons trossos de vials amb trams d'autovia. Però el problema és que amb això del Procés català cap a la Independència està corrent per la xarxa d'internet que La Vall d'Aran és una zona no-catalana.

(segueix llegint...)

Masella estrena una temporada de neu que serà llarga i !crítica¡

Les estacions catalanes tindràn moltes dificultats per recuperar clients: oferim 6 consells per millorar la temporada

Santacreu (per Manel López).- A 12 de novembre ja hi ha gent que skia, encara que només en una petita zona de Masella. ¿Serà una bona temporada?... ho dubtem. Les estacions catalanes estan estancades perquè no han estudiat el negoci a fons.

Unes perquè son propietat o gestionades per la Generalitat de Catalunya i les de Masella i Baqueira perquè estan en mans d'especuladors econòmics.

Tothom vol fer diners com sigui a costa dels clients, que el que volen es gaudir de la natura, desliçar-se per les pendents (alpí) o per mig dels boscos (fons).

I ara els dubtes: ¿algú ha pensat que això d'skiar és molt car? (veieu l'article d'opinió del costat) i a més... perillós.

Vos proposem un llistat de mesures a prendre per atreure més gent a les pistes i, de pas, fer gaudir a més gent de la natura que ens ha donat el bon Deu (si es que existeix... es clar):

1- Les empreses han d'abaixar els forfets (Masella costa 43 euros aquest any)

2. Les empreses han de ser més servicials: les assegurances d'accidents han de ser gratuits.

3. Les empreses han d'obrir sales per a que la gent pugui menjar el que porten de casa sense necessitat d'amagar-se.

4. Les empreses han d'obrir sales de descans per els acompanyants.

5. Les empreses han de fer ofertes a escoles i centres que encara no s'han estrenat a la neu (els de barris amb baix nivell econòmic, p.e.)

6. Les empreses han de crear policia de pistes per evitar accidents i que la gent amb nivell baix o mig pugui fer esport sense problemes.

Amb aquestes propostes segur que guanyem clients i millorem el nivell de popularitat d'aquest esport que alguns voldrien que fos, per sempre més, una cosa de "pijos".

La Costa Vermella, un destí turístic i cultural a 2 hores d'ací

Santacreu.- Hem visitat la Costa Vermella de la mà de la Comunitat d'Albères, Côte Vermeille i Illibéris. És la Catalunya Nord, a 160 kms de Barcelona, gairebé tot per autopista. Es tracta d'una zona que continua des del litoral gironí i on acaben els Pirineus... en total, una petita meravella. Poden contactar al e-mail: costa vermella turisme

veieu el video

Cantant l'estaca a Port Vendrés

La Gislaine, Roselyne i d'altres es van posar a cantar l'estaca durant un dinar amb periodistes de França i Catalunya... tot un homenatge a la lluita per a la independència o, com a mínim, el respecte a la cultura catalana.

Isard ballarí al Parc del Cadí

Santacreu.- Hem trobat un isard ballarí a la serra del Cadí, ha ballat per a nosaltres durant una bona estona tot apropant-se per saber quí coi erem... una meravella.

(Clica damunt la foto per veure el video)

El Parc Natural del Cadí està muntat damunt la Cerdanya, l'Alt urgell i el Berguedà. No és gaire accessible perquè els directius del Parc no en saben com gestionar els camins i pistes per a tot tipus de gent, i així gairebé només podem anar els muntanyencs.

Fa anys la Generalitat tenia estudis per promoure una xarxa de telefèrics des de la base nord fins als pics més alts... però no van passar d'aquesta fase. Llàstima¡

Pep Bagó fotografia amb nous ulls la vall de Boí

El gran fotògraf Pep Bagó ha vist amb uns altres ulls la Vall de Boí i ens permet publicar una sèrie de fotografies de gran qualitat.

Admireu-les al següent link: fotos de Pep Bagó a la Vall de Boí

Exposició Dalí: Eureka! | Museu d'Art Modern de Ceret

Fins l’1 d’octubre de 2017

(per Jaume Castell).

 El Museu d'Art Modern de Ceret, als Pirineus Orientals, presenta fins a finals de setembre, una exposició relativa a l'obra de Salvador Dalí i el seu mètode paranoicocrític, en base a capítols temàtics sobre diferents branques de la ciència, reinterpretats per l’artista en una visió particular de la seva obra visionaria. André Breton va definir Dalí com "el príncep de la intel·ligència català"  en el seu petit Diccionari del Surrealisme.
"Estic boig", li agradava proclamar tot sovint. Així, l'exposició de Ceret mostra com Dalí va desenvolupar la seva teoria del mètode paranoicocrític, influenciat per les teories de la psicoanàlisi, mostrant punts reals de convergència amb l’investigació del jove Jacques Lacan sobre la paranoia. Dalí es plantejava constantment la possibilitat de vincular més estretament l'art i la ciència.
L’artista, de fet, estaba interessat en la major part de les disciplines científiques, des de l'astrofísica a la teoria de la relativitat, de la psicoanàlisi a la genètica o a les teories contemporànies més complexes
.(Segueix llegint)

Gran esquiada a Los Llanos del Hospital, a Osca

Hem esquiat a Los Llanos del Hospital, al peu del Aneto, i ho hem fet amb una neu magnífica un temps gloriós i amb moltes ganes de gaudir de la natura. Us oferim el reportatge gràfic.

Uns motoristes gavatxos generen conflictes a la Vall de Castellbò

Un quads francesos atropellen aposta
a un treballador de Sant Joan de l’Erm


Castellbò.- Un grup nombrós de pilots de quads i buggys francesos han atropellat a un treballador de l’Estació d’Esquí de Sant Joan de l’Erm, a la Vall de Castellbò que els havia cridat l’atenció perquè estaven fent maniobres de conducció temerària en una zona peatonal prohibida. L'incident, greu, ha fet intervenir a la direcció del Parc Natural de l'Alt Pirineu i a la policia catalana. I va ser publicat pel diari El Segre, prenent una foto de la nostra televisió.

Una patrulla de mossos vigila cada cap de setmana als motoristes

Noti del Segre

 

(segueix llegint...)

Intenses activitats a Montferrer i Castellbò

Santa Creu.- L'Ajuntament de Montferrer i Castellbò han endegat o recolzat diverses activitats culturals i socials, tant pròpìes com elaborades i organitzades per altres estaments. Assenyalem com a destacades les segünets:

Manualitats de Nadal, II Jornades d'Estudis Comarcals de La Cerdanya i Elaboració de Plats de la comarca veïna del Pallars Sobirà.

Acompanyem cartells per si vos interesés alguna d'aquestes activitats.

Festa Major a Solanell 2016

Santa Creu.- Hem assistit a la Festa Major de Solanell, 2016, amb molta gent i animació musical. També algunes conferències sobre temes que afecten al projecte de "Reviure Solanell". Hi havia gent gran i petita. Tot un goig. Al final es va cantar l'històric "Gall Negre".

D'Andorra a Tor, la vall misteriosa

Santa Creu de Castellbò.- Hem fet una magnífica excursió entre Andorra i la vall i població de Tor. En un dia magnífic hem pogut veure les dues vessants fins a l'horitzò. Hem collit xampinyons i hem dinat a Ca la Sisqueta, amb la magnífica Pilar com a gran mestre de cirimònies.

Ja sabeu que aquesta vall i aquesta muntanya són misterioses: TV3 en va parlar prou fa temps. Nosaltres només hem anat a gravar un petit reportatge per a tots vosaltres.

Caminar per Les Alberes

ON ELS PIRINEUS CAUEN AL MAR

(Per Jaume Castell)
  Quant l’extrem oriental del Pirineu va arribant al mar, es divideix en diverses branques, com una ma oberta, que orienta els dits a nord i sud, sense perdre la agressivitat.

Les branques inferiors voregen la plana empordanesa pel nord i cauen al mar conformant tot el relleu del Cap de Creus.


  De Cap de Creus a Cap Cervera podríem definir-ho com la part central i si pugem fins les estivacions de Port-Vendres en seria el nord. Tot aquest conjunt de branques, que, a partir de les estribacions orientals del Canigó, encara s’enfilen fins a altures certament importants, bastant per damunt dels 1000 metres, arriben a la Mediterrània amb tot el seu caràcter de muntanya jove, feréstec i indòmita.

Sembla com que, en caure al mar, hagués necessitat encara un recorregut més llarg per arribar a suavitzar-se. A França li han donat un nom particular a cada estribació (Roc de France, Massís de la Costa Vermella, etc.) peró, en realitat, sempre és la mateixa cosa.

(segueix...)

El Parc Natural obre guixeta a Sant Joan

Santacreu.- El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha obert, per fi, un punt d'info a Sant Joan de L'Erm. Es tracta del lloc per on entren més visitants al parc i, en canvi, els buròcrates del Parc centraven el seu interés al Pallars Sobirà.

Vegeu la caseta d informació:

Eskiant a Sant Joan i a la Vall de Benasc

Santacreu.- Vos oferim dos reportatges d'esquí. Un d'una excursió entre Sant Joan de l'Erm i La Culla (amb baixada fenomenal) i un altre a la vall de Benasc. Disfruteu-lo¡

Excursions:

Prats d'Aguiló, grans vistes sobre tot el Pirineu

Santacreu.- Hem pujat als Prats d'Aguiló, en cotxe, a través d'una pista prou irregular però acceptable.

Tot comença des de Martinet de Cerdanya, amb una bona desviació cap a Montellà, on han deixat edificar un gratacels lletgissim... Abans d'arribar a aquest poble ja hi ha una indicació cap els Prats d'Aguiló. Seguim la pista, uns 7 o 8 quilòmetres, acceptable, però incòmode, li caldria una bona repassada. Vas pujant i enfilant cap a la zona boscosa d'abets i pins, deixant enrera el matoll i boscos baixos. En arribar al final de la pista hi ha un petit aparcament. Deixa el cotxe i comença a gaudir de la vista. Si tens bones cames, pots pujar a la cresta del Cadí. Jo ho vaig fer fa 10 anys i en ser el primer, vaig resultar premiat per la vista d'un gran ramat d'isards i daines. ¡Apa, anem d'excursió!

El castell Medieval de Castellbò comença a ser rescatat

Santacreu.- Amb pocs diners i molta traça, un arqueòleg i la brigada d'obres de l'empresa Rabasa han començat a recuperar el castell medieval de Castellbò, a pocs quilòmetres de La Seu d'Urgell. De moment estan treien la verdisa de les muralles superiors i han descobert ja gran part de la construcció primigènia. El perímetre ha començat a donar idea de la magnitut de la vella fortificació que va acollir comtes, càtars i pagesos. La Diputació de Lleida, que sembla ajudar en els treballs, no ha ofert informació del què es fa, malgrat que ho hem demanat al gabinet de comunicació, cosa inèdita en aquests temps de tanta informació global i local. ¿Té por la Diputació de Lleida d'alguna cosa?, ¿té por que resucitin els vells fantasmes?

Lys i Raquel inspeccionant les obres d'accés a la part superior, que encara s'enfilava uns quans metres.

Paret nordest, on es veu clarament la muralla

Part de la muralla ja al descobert.

Opus spicatum: una paret de pedres contraposades en diagonal per enfortir la muralla quan encara els materials de lligar no eren prou estables.

(Fotos: Lys i Manel)

¡Ay el Parc Natural que no ens deixa esquiar com voldríem!

Santacreu.- Estem apunt d'acabar la temporada d'esquí però encara hi ha molta neu a la zona obaga de Sant Joan de l'Erm, cap al Raset, un camí que ens porta, sobre les taules, deslliçant-nos fins a Portainé des de la Culla.

¡Però no, no podem fer-ho malgrat que hi ha mig metre de neu!. ¿Per què?, us preguntareu, doncs perqué el Parc Natural de l'Alt Pirineu no deixa passar la maquinària per trepitjar el blanc sudari de neu que encara hi ha. Veieu el vídeo per comprovar-ho.

Gran esquiada a Portainé amb música del Mag d'Oz

Santacreu.- Hem esquiat i ballat a les pistes de Portainé, un gran dia de sol i magnífica neu. Us l'oferim per a gaudir ara que acaba la temporada.

Parc Natural: més iniciatives a la Vall de Castellbò

Santacreu.- Desprès de temps esperant-les, arriben noves iniciatives del Parc Natural a la Vall de Castellbò. Inicialment el Parc va arrenjar alguns camins -pocs, la veritat- i contracta ocasionalment una guia per informar als visitants. Ara ha fet una pasarel·la de fusta per a gent amb cadira de rodes, al costat del refugi de Sant Joan de L'Erm, i a la Vila de Castellbò ha instal·lat plafons informatius de la història de la zona, de bona qualitat. ¡Enhorabona, gent del Parc!, ara a seguir treballant fent possible arribar esquiant a Portainé i deixar, de forma permanent, una guàrdia al Refugi per animar a la gent a conèixer l'indret. Cal pensar que la Vall de Castellbò és la principal porta d'entrada al Parc Natural de l'Alt Pîrineu, malgrat que el centre d'informació oficial estigui a Llavorsí. ¡Què li farem!

Veieu com de bé ha quedat la pasarel·la

Neus Catalanes: prop i amb gentilesa

Santacreu.- Esquiar a Catalunya és molt fàcil, tenim estacions a tocar de ciutat (pocs kms...) i podem esquiar a tres països diferents: el nostre, Andorra i França. Els amics francesos han presentat a Barcelona la seva campanya de "Neus Catalanes" amb tot luxe de detalls. Junt amb les fotos de l'acte de presentació us adjuntem el seu dossier de premsa, molt ben detallat. Van venir directors de diferents estacions de la Catalunya Nord i assessors per informar de les noves ofertes. Els francesos son gentils i molts dels nostres anfitrions sabien parlar català. També el parlen molts dels professors i personal de quixetes.

(foto: Rosamaria Maya)

Albert Marquet, alcalde de Montferrer i Castellbò, vol que el Parc Natural es dediqui més al poble

Santacreu.- Telepirineus entrevista avui a l'alcalde de Montferrer i Castellbò, Albert Marquet. Diu que tenim un municipi molt gran però equilibrat, encara que manca arrenjar carreteres i que el Parc Natural de l'Alt Pirineu dediqui més esforços i compromisos a la zona.

Montferrer i Castellbò  és el desé municipi de Catalunya per extensió en Kms. quadrats (més gran que Barcelona) i disposa d'una gran estació d'esquí nòrdic, un aeroport i un camp de golf, ambdós internacionals. Ara cal treballar el tema turístic, tot assenyalant que la base ja la tenim: neu, aviació, esport i cultura.

El gall fer s'acaba i el Parc Natural no fa res

El gall fer (Tetrao urogallus) és una mena de gallina salvatge, abunda als Pirineus i que ara està en franca recessió. Ho acaba de denunciar SEO/BirdLife y WW, dues entitats defensores de la natura (veure La Vanguardia) i s’estima que ja ha desaparegut a la muntanya càntabra.
Té molts enemics, un d’ells els parcs naturals i parcs nacionals amb tècnics molt “aiatoles” que intenten desenvolupar projectes de respecte total, sense tenir en compte tots els factors que intervenen en la natura. (+ text)

Solanell passa a la segona fase

Santacreu.- Ja tenim en marxa la segona fase de Solanell, construint un nou edifici -i ja van tres- per aixoplugar trobades col·lectives. Se l'anomenarà "biblioteca" o sala d'actes i tindrà com a co-edifici el refugi. xSolanell està a cinc kilòmetres de Castellbò, el darrer poble càtar del món. Dins de la Vall de Castellbò, que té una gran estació d'esquí nòrdic, camins, pesca... Una meravella.

 

El Capcir, Cat/nord, és una meravella de l'eskí nòrdic

Santacreu.- Hem visitat el Capcir, Mont Louis, junt a la Cerdanya gavatxa. És una comarca meravellossa, amb grans vistes,  pobles poblats (no com a la nostra Cerdanya) i diverses pistes d'eskí nòrdic ben cuidades, amb neu, maquinària i gent amable. Tota una sortida profitosa. Us la recomanem.

 

Curset de raquetes de neu

Vos oferim alguns consells de com practicar la neu amb raquetes, però recordeu que sempre cal sortir acompanyat, amb el telèfon carregat, un bon esmorçar i ¡moltes ganes d'observar la natura! El curset està gravat a Sant Joan de l'Erm, tot un paradís per a l'esquí de fons, les raquetes i la natura.

¿La neu catalana no és rentable?

Santacreu de Castellbò.- La Generalitat de Catalunya està socorrent un negoci que s'ensorra: el de la neu, el de l'esquí. Esquiar a casa nostra és cosa pública, només Masella i Baqueira tiran endavant sense ajuts directes i Port del Compte està ballant a la corda fluixa.  Mentretant CiU s'ha vist obligada a contradir el seu programa liberal per salvar Núria, La Molina, Espot, Portainé i Boó-Taüll. Se salven les estacions d'esquí de fons com Sant Joan de L'Erm.(segueix llegint...)

video

Skiada a Somport, una gran estació amb mala informació

Santacreu.- Efectivament, hem esquiat a Somport, a la frontera entre Espanya i França, damunt de Candanchú i Jaca, i la veritat és que la zona és preciosa, meravellosa, però malgrat que l'estació és una bona estació, informen malament. xHavíem llegit a internet que teníen neu bona i de pols, però la veritat és que vem esquiar sobra un dit escàs i, a més, gelat. Però tant se fa quan es tenen ganes, el dia resulta extraordinari i la gent gaudeix malgrat els imponderables (havia plogut molt dies enrera)

Què fer quan hi ha poca neu?

Santa Creu de Castellbò.- ¿Anoyres la neu? Segur que a Sant Joan de L'Erm esquiem deseguida.xDe moment ha nevat poc, però no perdem l'esperança. Mentrastant t'oferim un record de la passada temporada. ¡Apa, comença a preparar els esquís!. I recorda que les estacions d'esquí estan al teu servei, no tu al servei d'ells. Pots fer raquetes, passejar, descobrir la natura amb els arbres canviant de colors...

x

Els càtars, de nou en festa a Castellbò

Santacreu.- Arriba la cita anyal de la festa càtara a Castellbò. Aquest anys sense coincidir amb la Festa Major de la Vila i Vall. Una nit màgica, un dia comercial i encisador on es podia comprar des del famós pa del Forn Xamba, fins un canelobre de ferro forjat, passant pels sabons típics de la vila o les verdures i hortalises.

VIDEO DE LA FESTA

Castellbò desconfia del Parc Natural de l'Alt Pirineu

La gent no hi creu en la proposta de controlar la recollida de bolets però dona un vot de confiança per negociar bones condicions

Castellbò (Crònica de Manel López).- La gent de la Vila i Vall de Castellbò desconfia de la direcció del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). Això va quedar clar ahir quan l’alcalde de la EMD, xAntoni Navinés, va proposar que la Vall acceptés incorporar el nostre territori a la política de control de la recollida de bolets plantejada pel Parc.
A la gent no li agrada cedir drets a canvi de res: el Parc Natural no inverteix gaire en la Vall, encara que es reconeix que ha millorat algunes pistes.(segueix llegint...)

Conveni de la Vall d'Aran amb la Universitat de Barcelona

El Conselh Generau d’Aran i la Universitat de Barcelona estableixen un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, i les comunitats animals i vegetals de la Val d’Aran

Jaume Castell (periodista).- El sindic d’Aran, Carlos Barrera i el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, han signat un conveni per a l'establiment d'un marc global de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Conselh Generau d'Aran, en l’àmbit de la Val d'Aran, per establir un programa conjunt de seguiment de la fauna, la flora, les comunitats animals i vegetals, -considerant les seves interrelacions intra i intercomunitat- i el paisatge i anàlisi biodemogràfic de les poblacions humanes. (segueix llegint).

La Vall d’Aran, primera destinació de muntanya que obté la certificació Biosphere Destination

Vielha (Jaume Castel).- La Vall d’Aran ha rebut la certificació Biosphere Destination que atorga l’Institut de Turisme Responsable, entitat associada a la UNESCO i a l’Organització Mundial de Turisme, així com del Global Sustainible Tourism Council, auspiciat per la Fundació de Nacions Unides.x
La Vall d’Aran es converteix així en la primera destinació de muntanya en aconseguir aquesta certificació que, a Catalunya, nomès té la ciutat de Barcelona. (segueix llegint)

Marxa Beret, 35 edicions d'èxit

Vall d'Aran (Jaume Castell) .-- El primer cap de setmana de febrer, com ja es tradicional any rera any, s’ha celebrat la 35a edició de la Marxa Beret d'esquí de fons amb un gran augment de participants, 375 més que en la passada edició. xHan estat pràcticament 1.350 els fondistes que han cobert tres distàncies de 10, 21 i 42 km de longitud amb sortida massa al Pla de Beret.
Amb les darreres nevades, el Pla de Beret presentaba un aspecte esplèndid i els equips de l'organització van treballar a fons perquè els recorreguts de 21 i 42 km baixessin fins al poble semiabandonat de Montgarri. El recorregut més curt i popular, el de 10 km, es va realitzar per la zona de Beret amb un perfil molt fàcil sense grans desnivells i molt adequat per fer-ho en família. (sigue +)

 

Opinió: "El negoci de la neu està en crisi i el seu futur és negre"

Santacreu.- El negoci blanc està negre, això és el que resulta d'anys i anys de creixement espectacular en construccions, instal·lacionsxi d'una mala gestió. Més de la meitat de les estacions catalanes estan en mans públiques i el futur s'ha de redirigir o això s'acaba. La Cerdanya del sud està plena d'urbanitzacions buides. Les estacions estan endeutades fins a les celles. Anar a esquiar és cada cop més car... ¿qui pot pensar en fer uns JJOO?, i encara més, ¿on son els diners que s'han fet especulant amb les nostres muntanyes?

La brama del Boumort, amb fotos espectaculars

Santacreu.- El fotògraf i amic Salvador Ulldemolins xha aconseguit unes fotos de cèrvols d'alló millors que la pròpia realitat, i ho va fer acompanyant a Telepirineus durant una expedició a la Serra del Boumort. Hem fet un vídeo on barrejem pel·lícula i fotografies... us convidem a anar-hi a la propera tardor, ara ja ha nevat.

"Savis" de l'Alt Urgell a Castellbò

Castellbò.- Un grapat d'especialistes en història, geografia, sociologia... han participat a una jornada d'estudis sobre temes de l'Alt Urgell a Castellbò, dissabte passat (9.11.2013). x¿Sabeu que l'armada espanyola es nudria de fusta de la nostra comarca per renovar la flota?. La trobada ha estat organitzada per l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell (+ info).

Lip Dub del "Gall Negre" a la festa major de Solanell

Solanell.- Més de cent persones han cantat a capel·la l'himne "El Gall Negre", dins de la festa major de Solanell, recuperada gairebé xcinquanta anys després de que tanqués el poble perquè la seva gent va marxar buscant-se una altra vida potser més còmode... Ha estat un èxit, tant la festa com la cantata.

Ferran Cusidó recupera el forn de pa de Castellbò

Santacreu.- Tenim una gran notícia, en Ferran Cusidó ha recuperat per a Castellbò i la seva vall el forn clàsic de pa. xNo només pa, també magdalenes, coques, carquinyolis, llengües i... el que calgui. L'hem visitat al forn que té dalt de tot de la càtara vila de Castellbò. Ja sabeu, podeu encarregar-li pa tan sols trucant-li al 615025306 o al 973350926.

Reviure Solanell: bona feina dels volunt@ris recuperant carrers

Castellbò.- Han treballat dur durant tres dies i han recuperat camins i desbrossat velles parets de males herbes... xI tot ho han fet sense cobrar ni un duro, només per ajudar a recuperar un poble: Solanell. Han portat pedres, arrancat matolls, rectificar parets de pedra i s'ho han passat molt bé, amb festa final i tot.

x

(video dels voluntaris treballant)

Mercat càtar i gran concert d'Evelio Tieles a Castellbò

x

Nit càtara a Castellbò

x

El Parc Natural descura els

boscos a l'Alt Urgell

Santacreu de Castellbò.- Hem vist, avui mateix, màquines treballant als boscos de Sant Joan de L'Erm per treure fusta, però deixant els camins perduts i els boscos malmesos. La gent del Parc Natural de l'Alt Pirineu no acaba de fer bé la seva feina?

Aqui van testimonis gràfics.

x

Peskata i neu per a gent valenta de la Vall de Castellbò

Santa Creu.- Estava nevant, però en Toni, Joan i Manel han anat a pescar... i això que ja estem al mes de maig i prop de juny¡c

Un passeig pel Cadí ple de neu, flors i... enfilades perilloses

x

Santa Creu.- Una gran passejada pel Cadí de dos muntanyencs cercant isards, però no n'hem vist donat que hi havia massa neu... Hem hagut de passar per troçox ben difícils, perillosos fins i tot. Hem trobat una natura que desperta, una muntanya meravellosa i molts tipus de restes neolítiques. La passejada ha partit de la pista de Sant Salvador, i us racomanem anar amb molt de compte donada el seu mal estat. Quan comenceu a trobar talls, deixeu els cotxes. Si voleu més info, ja sabeu, escriviu a telepirineus.

(Foto, Toni López)

La neu segueix viva als Pirineus

Tour per Andorra

Santa Creu.- Hem esquiat de primavera a Vallnord Arcalís i a La Masana i cal dir que la neu és abundosa, bona, una mica humida però esquiable. Akí oferim fotos del nostre col·laborador Toni López.

x

xL'esquiada ha estat bona, la neu aguanta i és una llástima que l'empresa Vallnord no hagi pogut aguantar la temporada fins a finals d'abril.

fotos Toni López/ Arcalís

Curs de la UAB a la Vall de Castellbò: història i neu

Santa Creu de Castellbò.- La Universitat Autònoma de Barcelona ha endegat el seu primer curs de Periodisme de Muntanya a la Vall de Castellbò. Poca gent al curs, una estudiant valenta, però al llarg de la setmana ha vingut més gent al nostre territori. Es tracta d'un curs amb crèdits universitaris apte per a estudiants de totes les carreres i se'ls ensenya història, fotografia, vídeo i text, i al final del primer dia es va el primer blog i se surt a la globosfera d'immediat. El professor Salvador Ulldemolins ha estat el "master" en fotografia i en Manel López el conductor.

A la primavera, primer cap de setmana, en farem el segon curs. ¿Us apunteu?

foto: Salvador Ulldemolins

Esquiar a Espot: bona neu, però...mala senyalització

Santacreu.- Hem esquiat a Espot, amb bona neu però falla la senyalització i l'atenció al client. Per exemple, des del cotxe fins el telecadira havies de passar per una pista de gel de 200 metres... ¡Vaja!

El Parc Natural de l'Alt Pirineu matxaca l'esquí nòrdic

Santacreu.- L'estació d'esquí de Sant Joan de L'Erm té el títol de "paradís de l'esquí nòrdic",però sembla que el Parc Natural de l'Alt Pirineu no està d'acord amb aquesta realitat i genera dubtes sobre la seva bona gestió de la muntanya. El Parc prohibeix connectar les estacions de Sant Joan i Portainé a través d'una pista d'alçada -2.000 metres- que té neu a l'hivern i la primavera. Ara caldria trapitjar-la, però un "talibà" del Parc ho prohibeix. Poc a poc la zona pot perdre interés per als esquiadors que s'aniran cap a França. La pròpia Generalitat, a través de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat, ni s'atreveix a plantejar el tema malgrat que està d'acord en mantenir el "paradís" perquè genera interés, negoci i afició. (Manel López)

Núria García Quera i els seus llibres:

"Nou viatge al Pirineu"

Barcelona.- Hem estat a la UEC de Gràcia a la presentació d'un nou llibre de la muntanyera Núria García Quera, i l'acte va començar amb el No-Do de la dictadura... i es que el Franco va anar al Pirineu a inaugurar pantanets... Benvinguda la nova obra d'aquesta escriptora de família llibretera.

Descobrim i investiguem el molí de Solanell

Solanell.- Hem descobert i investigat el molí de Solanell, on era, com funcionava... I tot això de la mà de Lluís Obiols, tot un expert. Ens acompanyaven en Salvador Ulldemolins i Saül Garreta. Es tracta d'una vella instal·lació, digna d'entrar en el patrimoni d'arqueologia industrial de Catalunya, que treballava el blat per convertir-lo en farina amb la força de l'aigüa. I de pas hem trobat tota una piscina natural enmig de la Vall de Castellbò.

Una joia a Santacreu: Els núvols de colors

Concert d'Evelio Tieles a la Colegiata, dins del Mercat Càtar

Camí del Prat de Cadí

Ves a la pàgina de Toni López

"Reviure Solanell", un video de Toni López

Ves a la pàgina de Toni López

Isards a Sant Joan de L'Erm

Santacreu de Castellbò.- Hem gravar més isards, aquest cop prop de la nostra redacció a Santacreu, prop de Sant Joan de L'Erm. Un bon lloc, al peu de l'Orri, junt al costat de Portainé, on passar una bona estona observant la natura.

Una cabreta lliure i salvatge

Hem gravat al Cadí un minut i hem demanat al petit Garbí que li posés veu. Tot un missatge sobre l'actual situació.

 

 

Isards al Cadí, tot un espectacle

"El cant dels ocells", amb Evelio Tíeles, enmig del Pirineu

Santacreu.- Hem gravat, en exclussiva, el concert d'Evelio Tíeles a Solanell, el primer dia en que a aquest poble es va fer pá i bombons com a signe de recuperació de la vida en llocs abandonats. Ara Solanell, de la mà de Saül Garreta i família, tornen a sentir música i la flaire de música catalana i cubana.

Saül Garreta estrena casa i reviu Solanell

Solanell reneix amb Saül Garreta

Villa Azuzena, una nova proposta cultural a Puigcerdà

Orquídies pirinenques, veiem la seva bellesa en una pel·lícula exclusiva de Tele Pirineus (Cap. 1) (Caps 2 i 3)

(col·lecció Antoni Gelabert Mas)

Idees per recuperar la muralla de la Castellbò Medieval

La neu catalana, ¿és rentable?

CiU sempre ha estat partidària de que el món funcioni en una marxa liberal: si el teu negoci s'ensorra és perquè no saps dur-lu o no té cabuda dins d'aquesta societat. Ara ha descobert que l'Estat ha d'intervenir i invertir en sectors en fallida per motius econòmics, polítics i socials.

Si Catalunya no invirteix en aquestes estacions d'esquí, s'ensorrarien La Cerdanya, el Pallars i la Vall de Boí. Milers de llocs de treball es perdríen i també tancaríen centenars de petits negocis.

Ja sabem que a la neu va gent amb diners, però els darrers anys s'ha popularitzat una mica més ja que els equips són molt econòmics -de rebaixes o de out let- i es pot anar i tornar el mateix dia.

I no cal oblidar que les estacions s'han fet com a excusa per construir grans o petites urbanitzacions als seus peus. Un cop tret el benefici -i el 3%per al polític de torn- el promotor plora i CiU li salva l'estació de l'inminent tancament.

Gran lliçó: CiU, la liberal, s'ha tornat intervencionista. Perquè no fer el mateix a la indústria i a sectors estratègics com el disseny o el turisme?

Castellbò desconfia...

No fa gairebé cap activitat cultural o divulgativa. Castellbò seria una gran porta d’entrada al Parc i per això convindria que el Parc invertís més en la zona. xNi hotelers, pagesos, gent amb negocis diversos confien gaire en el PNAP: “Si cedim un cop més, anirem perdent drets”, van venir a dir els assistents a una reunió convocada per l’EMD.
Malgrat aquesta desconfiança, s’ha atorgat a Navinés el permís per tirar endavant les negociacions per cedir el territori en les millors condicions possibles: que la gent de la vall no pagui; que els hotelers i restauradors puguin regalar tiquets als seus clients; que la recollida de bolets no sigui sols per al territori municipal sinó per tot PNAP.
A més es va discutir sobre si ens hem d’unir amb uns altres municipis per comercialitzar millor els boscos. Va resultar que a la gent no li van convèncer la proposta i no es va posar ni tan sols a votació.
En resum: a la Vall de Castellbò hi haurà control de boletaires, però en unes condicions encara a negociar amb el PNAP. Si el Parc no respon a les demandes de la gent, es generarà més desconfiança.

El gall fer, en perill (segueix...)

(ve de dalt)

Per exemple, s’ha desenvolupat la criança dels mamífers salvatges (cèrvols, daines, isards...) perquè fan bonic ( és veritat) i perquè hi ha un gran negoci darrera de la seva caça. Però no s’ha pensat, fins ara, que aquests mamífers són hervíbors i mengen fruits, igual que els galls salvatges, però guanyen els primers donat el seu volum i rapidesa.
Al Parc natural de l’Alt Pirineu (la nostra muntanya) hi ha un bon criadero de galls fers. Especialment als boscos al voltant de Sant Joan de L’Erm i de l’Orri. Es poden veure els galls en certes ocasions, i fins jo mateix els he vist al costat del refugi de la Baseta, però són molt espantadissos i costa molt de trobar-los si no és per casualitat.
Al Parc Natural hi treballen tècnics especialitzats en aquesta au, però que no tenen prou capacitat, o poder, per canviar les coses. Si veiem els límits de la zona del parc prop de Sant Joan de l’Erm i de l’Orri, veurem que hi ha una línia recta que separa el territori del gall fer i les instal·lacions industrials i esportives de Portainé.
Amb això volem dir que si cal assegurar la pervivència del gall fer, caldria fer una reserva major d’espai dins de Portainé, treient el bosc de l’estació i deixant només la zona de prat.
És molt fàcil veure motos de neu passant prop dels “cantaders” del gall fer procedents de l’estació d’esquí sense que els “aiatoles” del parc natural diguin res o demanin aquesta ampliació que sí demanem des de TELEPÌRINEUS.

(segueix...)

Caminar per Les Alberes

Tot aquest conjunt de braços es poden caminar fàcilment, tant en sentit vertical com horitzontal i els camins que hi passen conformen els grans corredors dels GR’s més coneguts, el 92 (mediterrani), el 10 (pirenaic francès), i l’11 (pirenaic sud), a més dels Senders Litorals, per la banda de la Catalunya Nord que esdevenen Camins de Ronda al Sud.


Palau dels reis de Mallorca. Cotlliure, origen dels Sentiers Litorals a la Catalunya Nord.


  Peró el més desconegut per el gran públic és la xarxa interminable de senders que  es troben a l’abast del caminant, a partir de petites grans motivacions, sobre tot a la banda de la Catalunya Nord.


  Dues grans motivacions van estar a l’origen d’aquesta teranyina de camins: d’una banda, les grans migracions de refugiats provocades per les nombroses guerres europees dels darrers segles, principalment les dues darreres, buscant una sortida al Sud per llocs inèdits o poc vigilats.

ON ELS PIRINEUS CAUEN AL MAR

D’altre banda, el vi. Sí, el vi. Aquestes contrades han estat terres de vinyes des del temps dels fenicis, i el territori de conreu s’endinsa alguns kilòmetres vers l’interior. Tot aquest espai ocupat per la vinya ha vist com, amb el temps, s’ha anat creant una espessa teranyina de camins i vials, unes vegades imprescindible per buscar-ne l’accessibilitat, d’altres per facilitar el transport mular. Així doncs, tota l’Albera es pot recórrer a peu en qualsevol direcció sense gaire dificultat. De tota manera, els cols de Les Alberes sempre han estat lloc de pas de viatgers, des de Heraclià, Annibal, Domicià, creador de la coneguda via Domitia (antiga Heràclia) que travessa la borsa del Pertús i que encara és visible en molts indrets, César, Pompeu -dels que en resten el seus monuments commemoratius-, les legions romanes, pelegrins compostel·lans o soldats de tots colors en ambdues direccions.


Sentier litoral entre Port-Vendres i Banyuls

  Peró, com a totes les coses, sempre hi ha un centre neuràlgic que esdevé dominant. I aquesta prerrogativa la trobem a Banyuls-sur-mer, ó Banyuls de la Marenda, o senzillament, com és més coneguda, Banyuls. De Banyuls surten els principals camins, els més coneguts. Podríem citar en primer lloc l’emblemàtica Ruta Walter Benjamin, que, en unes set hores, passant pel Querroig, mena fins a Portbou, sortint de la mateixa platja de Banyuls, als peus de la coneguda estàtua d’Aristide Maillol, “Ile de France”, passant per davant del petit peró molt recomanable Museu del mateix Maillol, el segon escultor més ben considerat de França després de Rodin.

Barques catalanes a Port-Vendres



“Ile de France”, a Banyuls

  Un altre dels camins més coneguts puja fins l’Ermita de Notre-Dame-de-la-Salette, tot flairant aromes de garnatxa i Shiraz, des del que es domina el rerepaís vitivinícola de Banyuls, o el que mena a la Torre Madeloc, tots dos punts per damunt dels 600 metres d’altitud dominant les valls de Cosprons i Douy. O el camí que duu a l’altre torre de guaita medieval, la de Querroig. O un dels camins estrella, el que puja de Banyuls al Puig Neulós a 1256 metres, vorejant la línea fronterera, des del que es dominen les dues planes, al nord i al sud, l’Empordà i el Rosselló, just a 20 minuts d’un magnífic refugi molt ben comunicat per carretera, amb una cuina excel·lent, al que es pot accedir des del Neulós per una espectacular fageda.

Vinyes i vistes de Banyuls

  O si, finalment, volem caminar més a ras d’aigua, entre platges amagades, vinyes que cauen a plom sobre l’aigua, caletes, ports pesquers i petites badies, no tenim més que agafar algun dels coneguts “Sentiers Litorals” que, venint de les platges d’Argelés fins el Cap Cervera, empalmen amb els Camins de Ronda a partir de Portbou. De Cotlliure a Blanes ens esperen dos-cents kilòmetres de senders que han inspirat artistes de la talla de Dalí, Maillol, Pitxot, Picasso o Miró.

 

Segueix llegint sobre l'incident a la Vall de Castellbò

L’Estació de Sant Joan de l’Erm és la principal via d’entrada al Parc Natural de l’Alt Pirineu i a les seves pistes està prohibit circular a més de 30 kms per hora i tampoc es poden fer rallys. Els mossos d’esquadra controlen des d’ara, cada cop de setmana, els accessos a les pistes i demanen la documentació a tots els motoristes, quads i tot-terrenys.
L’incident va passar fa deu dies quan una caravana de quads de procedència i conductors francesos va arribar a l’estació a gran velocitat i es van situar al Prat davant del refugi de La Basseta, principal punt de trobada. Donat que està prohibit entrar en la zona peatonal, el personal de Sant Joan va cridar l’atenció als pilots que, lluny de restringir maniobres o sortir de l’indret, es van enfrontar als treballadors i enmig d’una baralla van atropellar a un d’ells.
De resultes de l’agressió l’empleat estarà tres mesos de baixa. Els fets han estat denunciats i són diverses les persones que s’han ofert com a testimonis,  cas que algun dia es pugui processar als conductors francesos.
Sant Joan de l’Erm es un bell indret dels Pirineus de l’Alt Urgell que es caracteritza per ser un punt de connexió entre la seva comarca, el Pallars Sobirà i Andorra. Forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu que té unes estrictes normes de circulació : no es pot corre a més de 30 kms, no es poden formar comitives de més de 4 vehícles, no es pot sortir de les pistes principals i no es pot accedir a pistes de menys de 4 metres.
Les muntanyes de Sant Joan formen part de la Vall de Castellbò. Es tracta d’un municipi gran, un dels deu més grans de Catalunya. Les seves nombroses pistes serveixen tant per caminar com per esquiar, però és a l’estiu quan se generen activitats prohibides o perilloses. Especialment les que protagonitzen motos i quads.
Cada estiu, nombrosos grups d’holandesos, francesos i andorrans organitzen rallys sense cap autorització. Una empresa andorrana condueix fins i tot a grups de 20 motos, que es caracteritzen per portar la carcassa de color carabassa. A més d’anar a altes velocitats, molts cops entren pels rius per intentar convertir-se en “campions” d’enduro o de moto-cross.
Desde fa una semana hi ha una patrulla permanent de mossos que pugen dissabtes i diumenges, i també els dies festius. Des d’aquest indret poden controlar les pistes que procedeixen des d’Andorra, del Pallars o de La Seu d’urgell. En quan estan avisades, poden calcular si els grups de motoristes han corregut massa o s’han adentrat per zones prohibides, ja que saben el seu “llibre de ruta” anunciat per altres patrulles.
La Guàrdia Civil també patrulla per la zona, però només per impedir el contraban de tabac i d'altres productes prohibits.

REPORTATGE SOBRE DALI I EL MUSEU DE CERET

Aquesta curiositat generalista va fer de Dalí un dels hereus més ecléctics dels grans mestres del Renaixement. La ciència alimentà el seu pensament i la seva habilitat per interpretar el món exterior tant com la seva pròpia psique. L’artista es complau amb la seva necessitat profonda per bussejar en l'univers i les seves regles, tant com amb la verificació de l’intuïció personal i irracional. Dalí no va dubtar a aprofondir-hi i va reunir-se amb acadèmics i científics de primera línia mundial: visità Freud a Londres el 1938, i el Premi Nóbel (per descobrir l'estructura de l'ADN) Francis Crick a Nova York. Es va reunir amb Dennis Gabor, Nobel de Física pel descobriment de l'holografia, técnica que ocuparà Dalí als anys 70. O amb René Thom, l'autor de la teoria de les catàstrofes i amb Marcel Pagès estudiós de l’antigravetat qui, per cert, va acompanyar Dalí a Ceret el 27 d'agost de 1965, (i d’aquí una primera aproximació amb la vila rossellonenca).
La Mostra, organitzada per el Consell General, està dirigida per Nathalie Gallissot, conservadora en cap i directora del Museu d'Art Modern de Céret i la tasca de Comisari de l’exposició la representa Jean-Michel Bouhours, historiador d’art i ex Conservador del Musée National d'Art Moderne, al Centre Georges Pompidou de París.
https://www.musee-ceret.com

Jaume Castell

 

segueix llegint comentari sobre la Independència de la Vall d'Aran i els possible interés de Madrid en el tema


Comencem perquè una part de l'aristocràcia madrilenya ha comprat bona part dels xalets de luxe, i que els bascos han fet inversions en diferents aspectes de l'economia local. Per això està deixant de ser un destí pura i plenament català.
La família real, els Barcenas, Ratos, Aznar, etc... han marcat la història dels darrers anys de Baqueira. Hi havia dies en que si parlaves en català a les pistes, et senties estranger. I de l'aranés no se'n sent parlar ni mica en la zona esquiable, només en les viles i pobles per part dels comerciants o d'alguns professors d'esquí.
Baqueira s'ha fet antipàtica per als catalans i més des que alguns dels seus propietaris han canviat la seu fiscal dels seus negocis a Madriz. Potser és que a Baqueira no l'interessa pas que vagi gent de Catalunya a les seves pistes... si no fos així, han de fer alguna cosa per demostrar-ho.
¿Hi ha alguna intencionalitat espanyola en el fet de promoure la independència aranesa en quant estigui assolida la independència catalana?

SEGUEIX LLEGINT SOBRE RIBERACH...


Belestà obre vistes a algunes de les vinyes més boniques del Rosselló, que va reviure, ara fa 10 anys, gràcies a una parella d'arquitectes enamorats del lloc, que aconseguiren dur fins el final el que semblava un projecte boig: transformar la vella cooperativa agrícola del poble, descuidada i quasi abandonada, en un lloc d’atracció turística de primer ordre.

... Alguns llocs d'interès per veure al poble
Des de la seva alçada de 370m, Bélesta de la Frontera destil.la un encant pintoresc. El poble està dominat pel castell medieval que acull, des de 1992, un molt interessant Museu de la Prehistòria. El descobriment el 1983 d'una cova de restes neolítiques va donar llum al museu que recorre la història d'aquest període.
Altres llocs d’interés del poble son: els Forns ceràmics (al maig s’organitza un festival de forns de ceràmica).
- Senderisme pel Circuit de l’aigua.
- Els circuits dels Dolmens i fites de límits de l'antiga frontera.
I a prop
- Perpinyà i el seu centre historic, a 30 km.
- Ille-sur-Têt, a 8 km; amb els seus òrgans, una joia mineral que la natura ha format; I l’hospici romànic.
- Tautavel i el seu centre europeu de la prehistòria, a 20 km.
- Els castells càtars de Quéribus i Peyrepertuse, a 25 km.
- I, un pel més lluny, a la vora de la Mediterrània, Cotllioure, a 53 km, on la llum i els colors van inspirar el fauvisme.

RIBERACH
El “Domaine de Riberach”, a raser del Pic d’Aubeille i sota el Castell de Belesta, és un confortable complex turístic als límits fronterers de la Catalunya Nord, amb el teló de fons de la vinya, la garriga, les roques i les muntanyes.
Lluny de la remor sorollosa de la Mediterrània, però, només a 30 minuts de la platja, Riberach, a la sortida de Belesta, és un edifici balconat de 120 metres de llargada, festonejada pels grans espectacles que ofereix la natura en aquest territori. Parlem dels Òrgans de Ille en Tet, l’escull rocalós de la Força Real, els Pirineus i ¡Alerta!, sobre tot, el Canigó, 2784m que semblen estar a l’alçada dels ulls, i les Corberes ... a més de joies arquitectòniques romàniques com l’Abadia de St Michel d'Abbey, de Cuxà, de Sant Martí del Canigó, el Priorat de Serrabona i tants d’altres.

Els inicis
Al principi, perquè sempre hi ha un principi, quatre amics amb arrels al poble, encapçalats per l'arquitecte Luc Richard, van decidir crear l'àrea vitivinícola de Riberach, i treballar-hi unes 10 hectàrees de vinyes. A principis dels anys 2000, la cooperativa va patir tot el cop de la crisi del vi. 
La parella formada per Luc Richard i Karin Pühringer, arquitectes francoalemanys, que pujaven tot sovint al poble de Bélesta on va créixer Luc, van adoptar la idea que es va concretar el febrer de 2006. Creen Riberach (nom medieval de Bélesta) per donar a llum, amb la primera collita, el 2006, quatre vins vestits amb una etiqueta blanca.
Luc Richard havia concretat el seu somni de joventut: fer vi, com el seu besavi. Ara, un altre projecte va començar a ballar-li pel cap i també al de la Karin per donar una nova vida a la cooperativa del poble, tancada des de 1995, i convertida en un trist magatzem per al celler de la comuna veïna. El projecte dissenyava un espai dedicat al turisme i al vi, ja que Lluc pensava en tots aquests edificis que es "moren" entre la indiferència general i aquest celler és part de la història de la seva família. Inicialment, la parella d'arquitectes proposà de comprar la meitat de la "carcassa" de l’edifici per instal·lar-hi els seus cellers i així ancorar RIBERACH al territori. Després d'un any de reflexió, decideixen adquirir aquesta terra agroindustrial per crear-hi el seu propi celler, un hotel de luxe i un restaurant gurmet.

Als arquitectes-rodamón els agrada pensar que tenen un vaixell amarrat a terra de manera permanent. Així, Riberach té algunes similituds amb l'arquitectura naval; ancorat com sembla sota el castell medieval, amb la seva piscina natural que acaba emproada, les passarel·les que transiten per tot l'edifici, o els ulls de bou que donen vista als pinars...

Arquitectura
El conjunt de la construcció inicial, que data de 1925, té una llargada de 60 m per 14 d'ample, que presenta, al seu centre, un marc avançat, decorat amb motius propis del vi i símbol de la glòria dels moviments cooperatius de principis del segle XX. Una extensió afegida els anys 30, s'estén 60m més, el que li dóna aquesta forma allargada que el caracteritza avui. Pel que fa a l'extensió lateral, aquest espaï ha reprès la seva funció primària de celler. El tractament de les façanes va ser dissenyat per a incloure l'edifici en el medi i per donar-li proporcions més adequades amb l'estructura del poble. La part d'hotel s'ha revestit de pedres, mentre que la part del celler va rebre un recobriment de sorra. Una estructura contemporània, de metall i fusta, amb vista als jardins, forma la gran terrassa del complex hoteler, un lloc ideal per a unes boniques vacances d'estiu.
Com que la destrucció dels dipòsits de formigó podria posar en perill l'estabilitat física de l'edifici, els arquitectes van decidir combinar de 2 a 3 dipòsits (aproximadament uns 12m2 al terra cada un), segons el tipus d’habitació desitjada, totes a la planta baixa i que s'obren a una terrassa privada.
A sobre de les tines es construiren les mateixes zones, amb balcó.
Les grans portes del pati donen al conjunt un caràcter de residència i ofereixen una vista allargada sobre els turons i vinyes que l'envolten, mentre que els llums, colors i materials utilitzats reflecteixen un estil mediterrani resoltament contemporani.
Al centre de l'edifici, al recinte de les antigues premses, en un espai obert a tota l'altura de l'edifici, s'organitza la sala de restaurant en la que un finestral monumental de més de 7 m d'alçada, il·lumina tot l’espaï.

El restaurant.
El restaurant, sembla obert –de fet ho està- als camps de conreu veïns.
Amb capacitat per a 40 coberts, el restaurant de la Cooperativa es desmarca de la decoració general de la resta de l'edifici. Els materials orgànics o minerals escollits, la presència d'elements metàl·lics a l'estil Eiffel, les restes, conservades i restaurades, de les màquines que treballaven al seu moment a la Cava, li donen un aire absolutament especial.
El xef Laurent Lemal, llorejat ja amb una estrella Michelin va néixer a Dubai el 1979. El 2003, preparat i recolzat per Michel Dussau, va guanyar el concurs de "Lauriers d'Or Cuina Europea" i el gener de 2004, acabà quart al concurs general Grand Marnier de pastisseria a l'Escola Ferrandi a París. Aquell mateix any, es va incorporar al grup Ducasse a la "Hostellerie de l'Abbaye de la Celle".

Reclutat per Thierry Blanc, soci de Ducasse, s'embarca en l'aventura d'un concepte "bistro" contemporani a Toulon com a xef. Aquesta va ser la seva consagració: El 2009 contacta amb la direcció de Riberach i la dimensió espectacular d'aquesta cooperativa de poble, rehabilitada com a l'Hotel ****, amb un disseny ultra contemporani el sedueix.
L'abril de 2010, es va incorporar a Riberach i en va imaginar la línia culinària.
El febrer de 2014, la Guia Michelin li va atorgar la seva primera estrella i l'octubre de 2015, va ser coronat Bocuse d'Or de França. Com a tal, va representar França al Bocuse d'Or Europa al maig de 2016 en que va acabar quart i al Golden Bocuse Mundial al gener de 2017 en que va guanyar el "Premi al millor plat 100% vegetal".
Seguint els símils navals, en poques paraules, Lemal es un xef al comandament del pont del vaixell de Riberach.
A l'estiu, a la terrassa, a l'ombra d'una olivera, es poden degustar els vins d'aquí i d'altres llocs, acompanyats de la cuina de temporada del xef Lemal. També hi ha una sala de recepció amb una superfície de 240 m2, independent de l'hotel i amb capacitat per a 200 persones per a conferències i entre 100 i 150 persones per a esdeveniments.

La Piscina
Una piscina natural de forma oval, per nedar entre nenúfars i libèl·lules, va ser construïda en tres vasos que constitueixen un biòtop: una àrea de bany de 100 m², una superfície de 50 m² que filtra l'aigua de manera natural i una platja de còdols de 50 m² pels més petits.
En lloc de filtres mecànics i productes químics, la filtració i depuració de l'aigua es confia a les plantes, que han de ser seleccionades amb cura per evitar la formació d'algues. Així, a més d'una natació "natural", la piscina ofereix una decoració aquàtica molt estètica.

El Celler
Els cinc socis de Riberach cultiven 10 hectàrees, amb una producció de quaranta mil ampolles l’any, en una de les vinyes més conegudes del Rosselló, equidistant entre la costa i els primers cims nevats, entre la Vall d’Agly i el Tet, les fronteres de Fenouillèdes i el País català, en terrasses que pugen fins a 400 metres.
Situada en una falla que resultà de l'emergència dels Pirineus, Bélesta ofereix una varietat excepcional de sòls. Gneis magmàtics, sorres granítiques, pissarres de color marró o negre i sediments argilosos calcaris composen aquest GEO-caos iol-lògic.
Aquesta diversitat, combinada amb la de les varietats de raïm, dóna lloc a vins complexos, plens de subtilesa. Aquesta zona de mitja muntanya està subjecta a les influències de la Mediterrània i els Pirineus. Nombrosos i intensos, els vents procedents dels cims bufen al voltant d'un terç dels dies, acceleren l'evaporació i contribueixen a una excel·lent condició sanitària de les vinyes. A més l'alternança de dies càlids i nits fresques afavoreix una maduració lenta, favorable a l'elegància. Aquestes condicions han permès una ràpida conversió a l'agricultura ecològica, que va començar el 2006.
Els antics tancs de formigó de 500hl que han quedat obsolets, s'han reorganitzat per allotjar-ne quaranta de més petits, de resina i acer inoxidable de 50 hl, més adaptats a les necessitats de treball dels vins de RIBERACH. Va ser necessari tallar les separacions de formigó i obrir unes finestres franceses a l'estructura per permetre la colocació dels contenidors elevats. Aquest principi de "nines russes", de dipòsits dintre dipòsits, permet optimitzar l'espai i refredar-lo, de manera que els vins no pateixen variacions de temperatura. El vessament de la collita es realitza sempre des de la galeria superior, per gravetat, mentre que la part subterrània ha recuperat les seves funcions inicials de celler de cria, refugiant gairebé la meitat de les tines.
La producció de vins es mou entre els 4 negres i 3 blancs propis de Riberac, que el visitant pot trobar a la botiga del celler, a més d’una gran varietat de vins locals, també treballats en mode bio.

Confort en un entorn modern
La idea bàsica que va inspirar Luc Richard i Karin Pühringer quan van imaginar Riberach, era un concepte nascut de la seva cultura urbana, un loft, però en un entorn bucòlic, dirigint-se a una clientela urbana, a la recerca d'aventures de dimensions culturals i humanes. A nivell conceptual, les habitacions ofereixen totes els mateixos volums, conseqüencia de l'aprofitament de les dimensions de les tines originals. Els mobles, el color dels terres, les parets i les cortines son els elements que personalitzen cada espaï, respectant-ne l'ànima original del lloc i el seu aspecte "brut-industrial".
Gairebé sense finestres, la cooperativa era un edifici de grans dimensions, d'aparença austera i en mal estat, plantat al peu del castell de Bélesta, construït al SXIII per Sant Lluís. Estava dissenyada per respectar la jerarquia del Castell dins del conjunt arquitectònic del poble de manera que una sèrie d'obertures, al nord, de concepció alta i estreta, lliga amb el mateix principi utilitzat a la paret circumdant del castell, així com l'actualització de les pedres de la façana, va ajudar a trobar una unitat entre castell i celler.
A continuació, sobre la base enfonsada del poble, seguint l'eix transversal, terrasses agrícoles renovades, jardins plantats amb oliveres, xiprers, eucaliptus, magnòlies, mimoses, palmeres, baladres, vinyes, romaní, tamarius, canyes, etc. completen un complex vacacional ideal per gaudir de l'entorn natural.
L'alt nivell de confort d'un hotel de 4 estrelles no defineix necessàriament un hotel de luxe. Fusta de roure natural, ple de còdols verds, cobreix el sòl de les habitacions, decorades de forma individual. Els còdols, de color malva, distingeixen les suites, també cobertes d'un pis de fusta. Els falsos sostres de blau nit atenuen la impressió d'alçada mentre realitzen el seu paper d'aïllament acústic... Gràcies a la terrassa privada amb pàrquing adjacent, la suite júnior per a persones de mobilitat reduïda, creada a la planta baixa, ofereix un accés directe. Els serveis són els mateixos per a totes les habitacions, és a dir: TV, accés a internet, un petit escriptori, armari encastat, caixa forta, minibar, etc.
I Com a regal de benvinguda, una ampolla de vi de Riberach.

Domaine RIBERACH
HOTEL LODGE **** & SPA - CELLER - RESTAURANT *
2A, carretera de Caladroy 66720 BÉLESTA
www.riberach.com
Tel: 04 68 50 30 10 • Fax: 04 68 64 25 99
Email: hotel: hotel@riberach.com • celler: cave@riberach.com

 

Canigó: una meravella a la Catalunya Nord.

El Canigó, amb el cim a 2784 metres, és una muntanya de llegendes, que actua de far sobre la Mediterrània i domina el Pirineu més oriental fins a Les Alberes. Terra de pas durant mil.lenis, terra d’espiritualitat, terra de gent treballadora i indòmita a la que els capricis de la política i de la intolerància no han pogut doblegar. Aquesta muntanya va sorgir de la terra, literalment, entre l’era primària i la terciària i se sitúa a l’extrem oriental de la cadena pirenaica, caient sobre la plana del Rosselló pel nord, i sobre l’Empordà, per la banda sud.
El Canigó és una illa gairebé aïllada de la resta de la cadena que ofereix algunes particularitats naturals, com una característica endèmia d’animals i plantes en llocs molt concrets. Nombroses espècies s’han refugiat de manera natural dins de zones geogràfiques determinades del massís en funció dels canvis climàtics sobre el que la plana cerdana actua de barrera. Acostumen a ser espècies molt discretes vinculades a hàbitats estables, lluny de l’activitat humana.
L’atorgació el 2012 del segell “Grand Site de France” va significar el tret de sortida d’una política de preservació de l’entorn natural i de valoració del patrimoni cultural i históric d’aquest espai.
El massís gaudeix de nou espaïs “Natura 2000” i de quatre reserves naturals que proposen gran diversitat d’hàbitats, des del bosc a les praderies, els torrents o els microhàbitats, com les torberes, llacs, etc.
Arribats a aquest punt, la muntanya invita a gaudir del seu espai a través de qualsevol modalitat excursionista, a peu, a cavall o en BTT. Més de dos-cents quilòmetres estan abalisats per les bicicletes mentre que fins a tres Gr’s creuen el massís. Aquests senders, entrellaçats entre ells permeten infinitat de recorreguts en totes direccions, travesses de dos dies o més i sobretot, la gran “patum”, la ronda del Canigó. Cinc refugis dónen acollida i menjar als caminants.
LA RONDA DEL CANIGÓ
Fer aquesta ruta pels voltants del Canigó ajuda a descubrir el que aquesta muntanya té d’espiritual per a tot un poble. Pels catalans, del sud o del nord, aquesta muntanya és un far, una guía i un simbol cultural. Fent nit a qualsevol dels 5 refugis guardats del massís es recòrren les històriques terres del Conflent i del Vallespir. Per un final feliç, alguns atrevits acabaran el seu periple fent el cim d’aquesta majestuosa muntanya.

REFUGIS GUARDATS DEL MASSÍS DEL CANIGÓ

Però també hi ha altres atractius per a esperits menys aventurers.
ARQUITECTURA MILITAR
Amb la signatura del tractat dels Pirineus el 1659, Catalunya va quedar dividida en dos. A partir d’aquell moment calia preservar el territori de possibles invasions, i el reconegut enginyer militar del Rei, Vauban, va escometre la responsabilitat de dotar la part francesa de les defenses adequades per l’època. Així, tot el territori de la marca francesa està farcit de castells, forts i baluards defensius basats en les posicions estratègiques de determinades poblacions. Al voltant del massís del Canigó hi ha tres obres principals: Fort-les-Bains, a Amelie-les-Bains, construït el 1683 sobre les ruïnes d’una fortalesa del segle XIII; Fort Lagarde, a Prats de Molló, construït el 1686 com a prolongació de les fortificacions de la vila, i Fort Libèria, a Vilafranca del Conflent que ve del 1681.
ABADIES I PRIORATS
En ser una muntanya-refugi, el Canigó ha acollit sempre un gran nombre de clergues i monjos que han trobat aquí una protecció que no tenien a les planes. Hi ha tantes esglésies, priorats i monestirs a les seves valls i a les cresteries que es pot parlar amb propietat d’un art romànic català. Els priorats de Serrabona i Marcèvol, gairebé enfrontats a ambdós costats de la vall del Têt, són representatius d’aquest SXII que va veure néixer les catedrals més boniques. Marcèvol, en concret, va ser creat pels canonges del Sant Sepulcre, ordre monàstica lligada a les Creuades. Avui és propietat d’una fundació. També hi ha una osteria per els viatgers
Les abadies de Sant Martí de Cuixà, Sant Martí del Canigó i de Santa Maria, a Arles, construïdes a partir del SX, són joies evidents de l’art romànic català, i –fins-i-tot- pre-romànic. Aquests llocs de recolliment han estat sempre ocupats per creients o religiosos, que vivien una espiritualitat intensa, animada per la presència mística de la muntanya.

LLOCS D’INTERES
Orgues d’Ille-sur-Têt
Domaine de Riberach, a Belesta             + text
Priorat de Marcevol, a Arboussols          + text
Vilafranca de Conflent i Fort Libèria.
Construïda en un lloc estratègic, la vila va ser fortificada des de l’inici, i posteriorment es va reforçar el sistema defensiu, desprès del Tractat dels Pirineus. Les fortificacions de Vilafranca formen part del grup de dotze obre més importants de Vauban, inscrites al Patrimoni Mundial de l’UNESCO. Cal visitar les muralles, Fort Libéria i la Cova Bastera. Sense oblidar els estrets carrerons i les parades dels artesas
Sant Martí del Canigó                            + text
Priorat de Serrabona                             + text

Sant Miquel de Cuixà     
Aquesta abadia benedictina, amb més de mil anys d’història, és un dels monuments més importants de Catalunya, sobre tot per la seva església pre-romànica amb els arcs de tradició bizantina, el campanar llombard i la meravellosa cripta del primer romànic del s.XI i les restes del claustre i la tribuna del XII.
Eus i Evol
Pobles penjats de la muntanya, d’aspecte medieval, amb esglésies i castells. Artistes i artesans omplen els carrers peatonals de dos dels pobles acreditats entre els més bonics de França.

ESDEVENIMENTS

7 i 8 de juliol / 4 i 5 d’agost
Vilafranca de Conflent

Del 12 de maig al 19 d’agost
Catllar

Del 31 de març al 2 d’abril
Vilafranca de Conflent

2 i 3 de juny
Eus

Fillols

23 de juny a tots el pobles del Conflent

Del 28 de juny a l’1 de juliol
Prades

Juliol i Agost
Vinçà

Del 10 al 15 de juliol
Abadia de Sant Miquel de Cuixà

31 de juliol al 4 d’agost
Vall de la Rutjà

26 de juliol al 13 d’agost
Prades

16 al 24 d’agost
Prades

Setembre
Vernet-les-Bains

15 i 16 de setembre
Conflent – Canigó

 

 

Publi gratuïta

Casa rústica prop d'Andorra: 4 hab i apartament independent 230.000 euros

Visites guiades a la Vall de Castellbò

Visita la Vall de Castellbò acompanyat per gent d'aquí. Dos dies caminant per boscos, veient grans paisatges, menjant (jeje¡) i dormint en refugis, turisme rural o cases particulars. Algunes rutes es fan en tot terreny. Surt per uns 150 euros dos dies (inclou transport a la vall, dormir, menjar, guies i, si ha nevat, material d'esquí de fons i/o raquetes)

reserves

Curs de periodisme de muntanya

Implicat en un curs on aprendràs a fer fotos i video a la muntanya i posar-ho, el mateix dia, en un blog o web que t'ensenyarem a fer. Dos dies de natura, imatge i internet.

Preu 160 € i mínim 6 persones

Fem comunicació a la muntanya per a tot tipus de gent

reserves

Essències del Pirineu, una joia de la fitoteràpia a Castellbò

 

 

Montemartró, un Refugi a mitges entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà

Taxi 4 x 4: 630822745 (Imma)

Postgraus de la UAB

Webs amigues

La TV de Gràcia: Graciamon.cat

TV acadèmica

Reviure solanell

Amnistia internacional

Cal Titarró, a Sant Andreu

Refugi de Sant Joan de L'Erm

Creu Roja

El mundo de los Pirineos

 

Llegendes

El Gall Negre (Solanell)

El  Gall Negre  és una cançó de principis del  segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de  Solanell .

foto: Manel López

La lletra de la cançó és de l'Agustinet de  Pallerols  (Pere Cases i Julià), [1]  un xollador d' ovelles  que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell  Anton Vidal i Alegret  (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2]  La cançó va estar prohibida durant l'època  franquista . [3] [2]

L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]

Lletra i música

L'estudiantina ", de la Seu d'Urgell

El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.


Tornada:

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.


I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:


Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....


(Tornada)


Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un... (font: wikipedia)

Els Minairons

Un  minairó  és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de  Catalunya  al  País Basc . [

A les  Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.

A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.

(foto: Manel López)

la Seu d'Urgell  dins del marc "el  Mòn Màgic de les Muntanyes " durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el  Tió de la Freita  (o el  CagaTió ).

Aquests éssers són presents en la mitologia de l' Alta Ribagorça , el  Pallars , l' Alt Urgell Andorra  i al  País Basc .

Els minairons neixen de l' herba menaironera  , anomenada també  herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del  Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de  Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Llegenda

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les  tarteres  del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Un bon grapat d'hereus del  Pirineu  han estat, en al­guna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàr­dia d'Ares.

Referències

?  « Una ruta de conte, les terres dels Minairons ». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].

Enllaços externs

Sobre els minairons - www.xtec.cat

Sobre els martinets - www.xtec.cat

Categories

•  Mitologia catalana

•  Mitologia dels Pirineus

 

 

 

Les coses de la muntanya: sky, senderisme, ecologia, denúncies, cursos, contactes

Pàgines especials: Skiades, Jaume Castell, Tony López, Reviure Solanell, telepirineus@gmail.com