Corresponsal a Andorra

TONI LÓPEZ

col·labora

telepirineus@gmail.com

facebook, un amic

portada, skí / muntanya / serveis hotelers / ecologia/ gent, i més... qui som i què fem

meteo webcams

Hotels francesos: bon menjar, mal dormir

Hem estat aquest hivern a diferents hotels francesos, del sud, dels Pirineus, i la veritat, hem menjat bé, però les habitacions deixen molt a desitjar. Cortinetes, catifetes, cretones, linòleum, moquetes... tot del segle XIX.

El que per a França és un hotel de 3 estrelles, a Catalunya no passa d'1 estrella.

Per això els catalans passen a esquiar i a menjar, però per dormir tornen a casa.

Manel López, editor

la teva opinió

 

Camí de Prat del Cadí

Solanell, vist per Toni López

. un video artístic sobre el projecte "Reviure Solanell"

 

Publi gratuïta

Essències del Pirineu, una joia de la fitoteràpia a Castellbò

Casa rústica prop d'Andorra: 4 hab i apartament independent 290.000 euros

Apartament a Calafell: grans vistes 180.000 euros

Vallnord, welcome to Andorra

Postgraus de la UAB

Recomanem visitar webs amigues

La TV de GrÓcia: Graciamon.cat

TV acadŔmica

Creu Roja

Amnistia internacional

 

Llegendes

El Gall Negre (Solanell)

El  Gall Negre  és una cançó de principis del  segle XX , que ens ha arribat per tradició oral i té el seu origen al poble de  Solanell .

foto: Manel López

La lletra de la cançó és de l'Agustinet de  Pallerols  (Pere Cases i Julià), [1]  un xollador d' ovelles  que va crear la lletra arran d'un incident amb el capellà de Solanell  Anton Vidal i Alegret  (1874-1942), i la melodia que ja existia era un ritme de vals (compàs ternari). [2]  La cançó va estar prohibida durant l'època  franquista . [3] [2]

L'incident hauria tingut lloc davant de l'església de Solanell, mentre l'Agustinet i altres joves xolladors treballaven i feien gresca. El capellà s'hauria empipat pel soroll que feien mentre passava el rosari. [2]

Lletra i m˙sica

L'estudiantina ", de la Seu d'Urgell

El dia de Cinquagesme

a Solanell vàrem anar.

i un gall negre va sortir a la porta

que ens volia fer agafar.


Tornada:

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si no voleu venir al rosari.

Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,

si al rosari no voleu venir.


I un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, mig en camisa,

i un gall negre va sortir a la porta,

mig en camisa, que ens va dir:


Si no voleu marxar,

espereu-vos-hi una miqueta,

si no voleu marxar la justícia

us hi en traurà.

I un.....


(Tornada)


Nosaltres teníem raó,

vàrem fer una gran resistència,

nosaltres teníem raó

però el capellà tenia un bastó.

I un... (font: wikipedia)

Els Minairons

Un  minairó  és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de  Catalunya  al  País Basc . [

A les  Valls d'Aguilar , a l' Alt Urgell , han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.

A la foto veiem una gran obra d'aquests sers: el Cadí.

(foto: Manel López)

la Seu d'Urgell  dins del marc "el  Mòn Màgic de les Muntanyes " durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el  Tió de la Freita  (o el  CagaTió ).

Aquests éssers són presents en la mitologia de l' Alta Ribagorça , el  Pallars , l' Alt Urgell Andorra  i al  País Basc .

Els minairons neixen de l' herba menaironera  , anomenada també  herba de Sant Joan , ja que floreix i grana la nit del  Solstici d'Estiu . Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de  Sant Joan . Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.

Llegenda

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les  tarteres  del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Un bon grapat d'hereus del  Pirineu  han estat, en al­guna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàr­dia d'Ares.

Referències

?  « Una ruta de conte, les terres dels Minairons ». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].

Enllaços externs

Sobre els minairons - www.xtec.cat

Sobre els martinets - www.xtec.cat

Categories

•  Mitologia catalana

•  Mitologia dels Pirineus